Diàriu de un’emigrada: in Praga cun sa Sardigna in su coro

Domu » Editoriales » Diàriu de un’emigrada: in Praga cun sa Sardigna in su coro

De admin su 18 Santugaine 2015. manco unu cummentu

silvia_partenzaAmmento su mamentu cando apo lassadu sa Sardigna, su coro meu s’astringhiat a su pensamentu chi dae cussu mamentu in dae in antis no aia pòdidu respirare prus s’àera bella de su mare, mancu prus una pitzada cun sos amigos e mi nche podia ismentigare sos culurgiones de mama. Una realidade chi fiat bia, mentres faghia su controllu de sos billetes de Rayanair, chi aiat pòdidu sugellare s’adiosu a sa terra mea. In cussu ispàtziu anònimu e sena natzionalidade chi est s’aeroportu sas làgrimas falaiant caentes e sinnaiant sos càvanos, ischia bene chi non fiat un’adiosu, ma in su matessi tempus non resessia a èssere cuntenta de cussa partèntzia. Segundu mene non fiat giustu a dèvere lassare sa chi pro mene fiat istada semper sa domo mea pro unu traballeddu chi m’aiat pòdidu permìtere de subravìvere ebbia.

Ma a parte custa partèntzia drammàtica como so inoghe, in Praga, unu mundu sìmile ma a su matessi tempus istràngiu a sa manera de èssere mea. Colo sas dies in mesus de turistas, cada die imparo una paràula noa chi siat ευχαριστίες, gràtzias in grecu, o до свидания, adiosu in russu. Cada die est comente a èssere in iscola, s’imparant semper cosas noas. A istare inoghe est difìtzile siat pro su tempus, a su fritu unu s’abituat, ma finas pro sas dificultades linguìsticas, una limba chi no est sa tua non ti permitit de espressare sas isfumaduras chi sos sentidos tenent.

pragaIstare in foras, in s’èsteru, t’afortit s’ànima, lu isco deo comente lu ischint milliones de emigrados chi in su tempus coladu ant rugradu su mare pro chircare unu tempus benidore prus bonu pro issos e sa famìlia issoro, ma a su contràriu de su chi medas pensant a pustis de sa partèntzia semus semper persones pro mitade, ca una parte de nois abarrat in domo. Apo semper intesu faeddare de s’atacamentu de sos sardos a sa terra issoro, de s’amore mannu chi nos ligat a su logu in ue semus nàschidos, ma setzi cando si movet a fora ,custu s’intendet in totu sa fortza sua. Cun custu non chèrgio nàrrere chi a emigrare siat isballiadu, antzis. Praga est una tzitade bella meda e intrare in raportu cun unu mundu diferente de istare e de pensare agiudat sena duda a cumprèndere comente semus fortunados o cando podimus galu dare o fàghere. Deo, comente forsis medas fedales meos, intendo sa distàntzia dae domo comente si esseret un’iscola noa. Chirco de imparare su prus chi potzo, chirco de m’afortire e de mi megiorare, non setzi pro su chi pertocat su traballu ma finas a livellu personale. E finas si a s’incumintzu bidia su de mi nch’andare indedda dae s’Itàlia, comente unu traimentu, como so cumbinta semper de prus chi totu custu m’at a servire. Una die apo a torrare e apo a tènnere carchi cosa de bellu de donare a sa terra chi m’at dadu m eda. 

Di Silvia Cannas

Custa publicatzione est disponìbile fintzas in: Italian

Pùblica unu cummentu