Cojuios omosessuales? In Sardigna “si podet”. S’istòria de Giosepe e de Ivan

Domu » Contos de vida » Cojuios omosessuales? In Sardigna “si podet”. S’istòria de Giosepe e de Ivan

De admin su 3 Santugaine 2014. manco unu cummentu

matrimonio_giuseppe_ivanCustu cojuiu si podet fàghere! Est custu chi devent àere pensadu Giosepe e Ivan, duos pitzinnos de duas biddas sardas, a pustis de àere bidu s’impossibilidade de s’iscrìere a su registru de sas Uniones Tziviles de Tàtari o de Casteddu ca non sunt residentes in custas duas comunas.  Comente si podet fàghere? S’idea arribat faeddende cun Jessica e Michela, duas pitzinnas de Carbònia chi in su mese de nadale coladu si sunt cojuadas in Nàpoli. Unu cojuiu simbòlicu ma cunsideradu vinculante moralmente dae ambas. A nàrrere sa missa est istadu don Rosàrio Ferrara, preìderu de sa Crèsia Catòlica Ecumènica, reconnòschida dae s’Istadu italianu, chi aprovat sos doveres coniugales intre persones de su matessi sessu. Issos duos ant mutidu a don Rosàrio chi at naradu de èssere disponìbile e ant detzisu de cròmpere su passu mannu: s’ant a cojuare a manera ufitziale cun unu ritu traditzionale sardu in Jerzu.

Giosepe s’est decraradu dae pagu prus de un’annu. Ischit chi pro sa mama e su babbu no est istadu fàtzile a nàrrere chi emmo a s’omosessualidade sua e de su cumpàngiu suo, ma su disìgiu de si cojuare cun Ivan, e cun issu istat paris dae meda, est prus forte de cale si siat impedimentu. “No apo agatadu impedimentos meda a su progetu nostru” at naradu Giosepe “mancari medas amigos apant àpidu dudas medas “. “Pro ite no andas a foras? Inoghe su cojuiu no est reconnotu. In custa manera frundis su dinare” l’ant naradu. Ma intre unu cojuiu in foras, in s’èsteru e unu simbòlicu in Sardigna non b’at diferèntzia, tantu s’Istadu italianu no lu reconnoschet, e duncas mègius in Sardigna cun sos amigos e familiares. Sa boghe s’ispàinat e sas batutas creschent, a su puntu chi su babbu de Giosepe cumintzat a àere dudas chi l’ant a fàghere detzìdere de no andare a sa tzerimònia. “Làstima, ma ispero chi intre pagu tempus finas issu lu potzat atzetare” narat in suspu Giosepe. Mamas, familiares e amigos imbetzes ant a èssere presentes a sa tzerimònia e a sa festa chi sighit, a ghetare su rosu e a truncare sos pratos e medas s’ant a prànghere in s’omelia de don Rosàrio chi at a durare mesora pagu prus o mancu. In antis de su cojuiu un’impedimentu minore: in bidda sa noa no est istada collida meda bene e carchi giòvanu s’est addoviadu in sa pratza cun oos e àtera ortalìtzia de tirare a subra de sos isposos noos”. Giosepe e Ivan ant cambiadu carrera pro non bìdere sa brulla indigna e gasi sunt arribados a su ristorante in ue deviant fàghere sa tzerimònia sena problemas.

Dae como in susu b’at àpidu emotzione meda, a su puntu chi Giosepe isbàlliat sas paràulas de s’improminta sua. Sos isposos sunt gasi emotzionados chi non resessent a mantènnere sas làgrimas. Ma s’ironia non mancat. “Frigadu” narat Giosepe ponende s’aneddu.

Sa tzerimònia est agabbada, Giosepe e Ivan si vasant e si faghent sos cumprimentos, sas mamas s’assutant carchi làgrima e s’afrassant sos fìgios. “Mi nche so tramudadu a domo de Ivan ma no apo cambiadu sa residèntzia, mancari sia pensende de lu fàghere luego. Como incumintzat sa vida nostra, custa tzerimònia pro nois est vàlida in totu sos efetos suos. Si a pustis s’Itàlia at a fàghere una lege subra de sos cojuios de sos omosessuales, su nostru at a bènnere reconnotu sena àteros passàgios”. Un’àteru e ùrtimu apellu a sas còpias de omosessuales: “Si bos cherides cojuare, faghide·lu. No isetedas una lege chi forsis no ais a bìdere mai. Su chi contat est su raportu e s’amore vostru. Nois como semus una famìlia e nemos at a pòdere nàrrere mai su contràriu“.

“S’amore veru isfidat su mundu, est contracurrente, mirat a su beneistare de ambos – iscriet su preìderu cummentende coraggiosi pionieri come don Rosario. in sa tzerimònia -. Deus no lu imparat. S’amore suo at bintu, at prenadu s’istòria. E chie s’aberit a custu amore, cumprendet su sensu veru de sa vida: Rughe e Resurretzione”.

Augùrios dae Mosinforma e isperemus chi luego sos cojuios intre còpias de su matessi sessu ant a bènnere fatos finas dae Sìndigos e preìderos comunos e non setzi dae pagos personàgios animosos comente a don Rosàrio.

Custa publicatzione est disponìbile fintzas in: Italian

Pùblica unu cummentu