A pustis de Intesa Sanpaolo finas Synlab de Brescia illargat sas tutelas a sas còpias omosessuales. Ma s’acordu non cumbinchet

Domu » Novas » Itàlia » A pustis de Intesa Sanpaolo finas Synlab de Brescia illargat sas tutelas a sas còpias omosessuales. Ma s’acordu non cumbinchet

De admin su 6 Santandria 2015. manco unu cummentu

Mentres in Parlamentu sighit, a bellu a bellu, sa discussione subra de su reconnoschimentu de sas Uniones Tziviles, sas aziendas si sunt organizende a manera autònoma pro reconnòschere sos matessi deretos a sos dipendentes issoro. A pustis de s’acordu de Intesa Sanpaolo de su mese de trìulas de su 2014, b’at proadu Synlab, sa multinatzionale de anàlisi e de diagnòstica. Ma s’intesa faghet riferimentu a sos registros de sas uniones tziviles chi in medas tzitades, finas in Brèscia, non bi sunt.

coppia_gayS’acordu, sutascritu cun sos sindacados Cobas e Cub, pertocat totu sos 600 dipendentes de su grupu, sa metade de custos in Brèscia e in sa provìntzia de Brèscia. Sas premissas de s’intesa ispricant su significadu de s’initziativa, e ammentat chi «sa comunidade italiana si distinghet ca sunt creschende formas e ligàmenes afetivos caraterizados dae una cunvivèntzia istàbile e longa, ma chi non si podent mudare galu in s’istitutu de su cojuiu» e chi «Synlab cheret reconnòschere a totu sos dipendentes suos sa matessi dignidade sotziale e ugualliàntzia».

Semper in sa premissa est sutaliniadu chi sos registros comunales de sas Uniones Tziviles paret chi potzant èssere su mèdiu prus giustu pro sebestare e amparare sas còpias de fatu. In realidade sos registros non bi sunt in totu sas comunas e, mescamente, non b’est in Brèscia in ue su sìndigu Del Bono, PD, at fatu ischire giai chi sa matèria est de cumpetèntzia natzionale e non comunale. Un’acordu inùtile duncas? Intre un’annu sas partes s’ant a agatare torra pro analizare s’efetividade de s’amparu reconnòschidu e a torrare a discùtere, si est su casu, modalidades e obietivos.

«Synlab b’est in totu Europa – sutaliniat su diretore de sas Resursas umanas Andrea Rube – e a s’ispissu in su cunfrontu cun sos collegas essiat a campu chi nois fiamus sos ùnicos, s’ùnicu Istadu sena una legislatzione ispetzìfica». Inoghe sa voluntade de si cunformare a s’Europa. «S’ùnica diferèntzia – at naradu Rube – est chi nois faghimus sa parte nostra ma no intervenimus subra de sa cumpetèntzias de s’Inps subra de sos contributos o subra de àteru. Finas ca si nono si diat fàghere una discriminatzione a sos àteros traballadores».

synlabSu messàgiu e su valore de s’acordu sunt craros: «Cherimus dare unu sinnale e ischimus chi in Itàlia una lege ispetzìfica benit rinviada semper».

S’acordu est istadu firmadu dae Cobas e dae Cub ma non dae CISL e CGIL. Pro sa CISL su tema «non est una prioridade”, mentres pro sa CGIL sas motivatziones diant èssere diferentes. Amus pedidu crarimentos chi amus a publicare sas dies imbenientes. Sena cunsiderare sas polèmicas sindacales, s’acordu est de importu e aberit a deretos pro sas còpias de fatu o pro chie s’est cojuadu in s’èsteru cun un’àtera persone de su matessi sessu: permissos pro morte o infirmidade grave de su /sa cumpàngiu /a, isetativa dae su traballu pro motivos familiares graves e congedu matrimoniale.

«Sas partes – agabbat s’intesa – sunt disponìbiles giai dae como, si pro casu b’ant a èssere cambiamentos a sas normas cuntratuales o legislativas subra de custa matèria, a uniformare custu acordu a su cambiamentu de sas disciplinas».

Acordu teoricamente positivu meda ma de atuatzione difìtzile, mescamente pro chie istat in comunas in ue non b’at unu registru de sas Unione Tziviles, comente pro esempru Brèscia, chi est finas sa sede de s’azienda. Averguare sa presèntzia efetiva de una còpia de fatu est meda difìtzile in ausèntzia de una lege natzionale. Intesa Sanpaolo at isseberadu s’istrumentu de sa famìlia anagràfica chi, mancari apat carchi crititzidade comente su de fàghere sa summa de sos rèdditos, est su frutu de una lege natzionale e duncas disponìbile a totu sas còpias in totu su territòriu natzionale. Sos registros de sas uniones tziviles imbetzes bi sunt in pagos comunos e duncas un’acordu de custa casta diat pòdere èssere cunsideradu simbòlicu ebbia e sena peruna cunseguèntzia pràtica.

Custa publicatzione est disponìbile fintzas in: Italian

Pùblica unu cummentu